CAT

Gravar el que s'estima. Estar, estimar i gravar des de la sensació de pertinença a un lloc.

Els dies. Un exercici a la durada, és un retrat poètic d'un lloc sense rellevància aparent i amb unes característiques visuals tipificades de la geografia de la comarca d'Osona. Aquest espai no té unes característiques físiques que el faci especialment particular i justament aquesta falta d'estímuls i espectacularitat és el que interessa a l'artista.

La pel·lícula defuig de narratives lineals i es presenta com un cosmos on es fusionen agents i temporalitats diverses des d'una seqüenciació orgànica que permet contemplà el que passa a un lloc quan ens parem a observar-lo i a estar-nos-hi; Els primers raigs de llum del dia que s'allarguen dins el pla i il·luminen un camp acabat de sembrar la boira estàtica sobrevolant l'espai, els moviments hipnòtics i repetitius de l'herba d'un prat, una pruna borda baixant pel carrer o els últims raigs de llum sobre la superfície del turó, per exemple.

Quan coneixes els llocs que graves pots apropar-t'hi des d'una mirada que permet observar les subtileses i els detalls que esdevenen a l'espai.

D'això va aquesta pel·lícula, de mirar, d'esperar i de relacionar-nos amb l'espai mentre es busca l'essència de la durada, la qual, potser té a veure amb tot allò que passa mentrestant, amb allò que esdevé mentre estem pensant, mirant o observant una altra cosa.

—

ESP

Grabar lo que se ama. Estar, amar y grabar desde la sensación de pertenencia a un lugar.

Els dies. Un exercici a la durada, es un retrato poético de un lugar sin relevancia aparente y con unas características visuales tipificadas de la geografía de la comarca de Osona. Este espacio no posee unas características físicas que lo hagan especialmente particular y, precisamente, esta falta de estímulos y espectacularidad es lo que interesa al artista.

La película rehúye las narrativas lineales y se presenta como un cosmos donde se fusionan agentes y temporalidades diversas desde una secuenciación orgánica que permite contemplar lo que ocurre en un lugar cuando nos detenemos a observarlo y a permanecer en él; los primeros rayos de luz del día que se alargan en el plano e iluminan un campo recién sembrado, la niebla estática sobrevolando el espacio, los movimientos hipnóticos y repetitivos de la hierba de un prado, una ciruela silvestre bajando por la calle o los últimos rayos de luz sobre la superficie de la colina, por ejemplo. Cuando conoces los lugares que grabas, puedes acercarte a ellos desde una mirada que permite observar las sutilezas y los detalles que acontecen en el espacio.

De esto trata esta película: de mirar, de esperar y de relacionarnos con el espacio mientras se busca la esencia de la duración, la cual, quizás, tenga que ver con todo aquello que ocurre mientras tanto, con lo que acontece mientras estamos pensando, mirando u observando otra cosa.

—

ENG

Recording what is loved. To be, to love and to film from the feeling of belonging to a place.

Els dies. Un exercici a la durada is a poetic portrait of a place without any apparent significance, bearing the familiar the typical visual characteristics of the Osona region (Central Cataonia). This space lacks any particularly remarkable physical features which make it distinctive and it is precisely this absence of stimulation and spectacle that draws the artist's interest and attention.

The film avoids linear narratives and unfolds instead as a kind of cosmos, where various agents and temporalities merge through an organic sequencing. This structure invites the viewer to contemplate what unfolds in a place when we pause, when we linger to observe and inhabit it. The first rays of the daylight stretching across the frame and illuminating a freshly sown field, the still mist hovering over the landscape, the hypnotic and repetitive movements of meadow grass, a wild plum rolling down the street, or the last rays of light brushing the surface of a hill; for example.

When you truly know the places you film, you can approach them with a gaze attuned to subtleties the delicate details that emerge from the space itself.

This is what the film is about: looking, waiting, and relating to space while searching for the essence of duration, which perhaps has to do with everything that happens in the meantime what unfolds while we are thinking, watching, or observing something else.

Film still, Els dies. Un exercici a la durada, 2024, 16mm, colour / black and white, 22 min, 4:3