CAT

Judit Bou (Tona, 1996) porta molt de temps visitant un mateix turó proper a la seva població natal, Tona. Mitjançant l’acumulació progressiva de documentació fotogràfica d’un mateix territori sense rellevància aparent, l’artista busca insistentment canvis substancials en la seva condició de lloc. En aquest sentit, Un turó (2018) destil·la una voluntat psicogeogràfica on la càrrega emocional i afectiva del paisatge de la comarca d’Osona, així com la repetició d’un mateix temps no productiu (estar en el turó sense més pretensió que aquesta), generen una aproximació en constant estat de suspens; un suspens alliberador que aposta per la lentitud en detriment de l’acceleració frenètica dels nostres ritmes vitals. Tot i mostrar una petita selecció de fotografies, el projecte compta ja amb més de 200 imatges del turó. 

—

ESP

Judit Bou (Tona, 1996) lleva mucho tiempo visitando una misma colina cercana a su población natal, Tona. Mediante la acumulación progresiva de documentación fotográfica de un mismo territorio sin relevancia aparente, la artista busca insistentemente cambios sustanciales en su condición de lugar. En este sentido, Un turó (2018) destila una voluntad psicogeográfica donde la carga emocional y afectiva del paisaje de la comarca de Osona, así como la repetición de un mismo tiempo no productivo (estar en la colina sin otra pretensión), generan una aproximación en constante estado de suspenso; un suspenso liberador que apuesta por la lentitud en detrimento de la aceleración frenética de nuestros ritmos vitales. A pesar de mostrar una pequeña selección de fotografías, el proyecto cuenta ya con más de 200 imágenes de la colina.

Texto: David Armengol, en el marco de la exposición Los paisajes indecisos. Centro de Arte Contemporáneo de Vic, Barcelona.

—

ENG

Judit Bou (Tona, 1996) has long visited the same hill near her hometown, Tona. By means of the progressive accumulation of photographic documentation of the same landscape without apparent relevance, the artist insistently looks for substantial changes in its condition as a place. In this sense, Un turó (2018) displays a psycho-geographic will in which the emotional and affective charge of the landscape of the Osona region, as well as the repetition of the same non-productive time (being on the hill for no other reason than being on the hill), generates an approximation in constant state of suspense; a liberating suspense that supports slowness at the expense of the frenetic acceleration of our vital rhythms. Despite exhibiting a small selection of photographs, the project now consists of more than 200 images of the hill.

Text: David Armengol, in the framework of the exhibition The undecided landscapes. Vic Contemporary Art Centre, Barcelona.